No acostumo escriure als diaris, tot i que el que mes llegeixo cada dia, i crec que hauria d’ésser mes extens, és l’espai “El lector escriu”. Però aquesta vegada la ma escriu sola.

Si no us envio aquest pensaments no quedaré tranquil.

És el tema del català. He viscut a Paris, Londres, New York entre d’altres capitals i no hem d’inventar res. No hem de buscar problemes on no n’hi ha, es qüestió de solucions. El fet es que si el català es respectat, serà per necessitat principalment. I per que sigui necessari és tan senzill com actuar com ho fan tots el països del mon. I ho fan així:

Als llocs oficials només podran treballar les persones que parlin el català, és a dir:  Ajuntaments, Generalitat i llocs públics. (actualment això aquí no és així) Les entitats i empreses catalanes s’expressaran en català i els empleats l’hauran de parlar i escriure, amés evidentment d’altres llengües.

Als mitjans de comunicació seran entrevistades persones que parlin el català i si son de fora o estrangers, incorporar la traducció simultània escrita o parlada.

Tot això no és fanatisme, és normalitat, doncs cal tenir en compte que molta gent han après el català i caldria demostrar que això és un grau en la seva millora social; així de fàcil i poc complicat. No li donem tantes voltes, sinó demostrarem poca lògica.