EL CATALÀ

 Voldria insistir altre cop en el tema de si es parla mes o menys el català.

Crec que es bo avisar de que molta gent no el parla habitualment, però és molt dolent tant pessimisme.

Repeteixo que només hi haurà respecte per la llengua si hi ha una obligació d´ usar-la.

I per que hi hagi obligació, els catalans hem de prioritzar-la.

No pot ser que sigui possible que una persona visqui a Catalunya sense necessitar el català en tot un dia, un mes, un any...però atenció, la culpa no es dels de fora, la culpa es nostre. No vull allargar-me en exemples de “súper catalans” que passen del català.

I en el tema dels percentatges crec que estan perdent el temps, per que és un error.

Andorra, país independent, la llengua que escoltem majoritàriament és el castellà, però a New-York, un 60% de població parlen altres idiomes que no és l´anglès, i no passa res, però tothom està obligat a parlar-lo en un moment o altre del dia.

No pot ésser el que està succeint constantment, a mi concretament un Guardia urbà em va parlar en castellà per que no sabia parlar català.

Les institucions haurien de tenir tots els empleats que entenguessin i parlessin en català.

Aquest és el primer punt, i no el de si la gent parla molt el català o no pel carrer