Referent a l´ article que “de mitjans anys noranta ha baixat el nombre de gent que sap llegir, l´ entén i el sap escriure”, crec que no es així.

Avui a Catalunya, tret dels immigrants i turistes que fa poc estan aquí, gairebé tothom entén i parla el català, (mes o menys be).

El problema real i autèntic, es que aquesta gent no son ni se senten catalans, i el parlen quan volen; però el sentiment i el cor no es català.

Però això en certa manera és normal i lògic, he viscut a London, Paris, New-york..., i he constatat el mateix reflexa.

La gent només parla o entén el català per obligació. I aquí està el quid de la qüestió. Som els hem catalans qui hem de potenciar la llengua i no preocupar-nos de gent que esta aquí de vegades només temporalment.

Parlem català els nostres amics, parents, coneguts que el parlen i l´ entenen.