FEM-HO  FÀCIL

Creieu-me, hem de concentrar els esforços per protegir la llengua catalana en nosaltres mateixos, els catalans.

Som nosaltres que no estem conscienciejats de la riquesa que representa tenir i conservar un idioma tan bonic i antic.  Per exemple, em trobo sovint amb gent coneguda, catalans de tota la vida, llegint diaris en castellà. A una coneguda que portava “el periódico” en castellà, li vaig preguntar si era seu i per llegir-lo ella, al dir-me que si, jo li vaig dir amb confiança: i per que no el compres en català?, ja que “el periódico” el fan en les dues llengües.

Ella va riure i va respondre: no ho se..! no se li havia passat pel cap de llegir-lo en català.

I detalls com aquest son les “gotetes” que fan que no siguem tant forts. Per acabar, voldria insistir en la manera de parlar el català del 70% dels catalans diguem autèntics, podríem pensar en eliminar tantes castellanades? Com per exemple: pues, vale, puestu, asentat etc.