CATALANS

Els Catalans tenim una cimera pendent. Hem de intercanviar opinions, hem de conèixer-nos millor per d’una vegada per totes, anar tots a una. Això que dic ja se que és difícil per no dir impossible, però hem de fer l’esforç de quan hi ha una causa transcendental poder trobar un punt d’equilibri que ens doni la força per acabar de donar el pas mes important, que és assolir pacíficament la independència, amb arguments i diàleg. Només quan vegin que els catalans anem tots a una i que raonem democràticament, que no volem mal a ningú, sinó que volem el que ens mereixem, que és ser lliures, aleshores ens respectaran i ens faran cas, i crec sincerament que ens entendran. Per posar un exemple del que dic, els catalans sempre hem tingut gustos i visions diferents, cal veure com de curiós es que entre molts cantants catalans tenim tres monstres de nivell “genis”, però que no han tingut mai una acceptació general entre nosaltres, sinó que han dividit en tres el gruix de seguidors de cadascun d’ells. Em refereixo a Lluís Llach, Raimon i Joan Manel Serrat. El meu germà era seguidor total d’en Raimon, la meva germana d’en Serrat i jo d’en Lluís Llach, i tot això dins d’una mateixa família. Doncs això succeeix també en tots els àmbits de la vida catalana, normal diran alguns, però nosaltres no podem permetre encara de viure en normalitat fins que siguem un país lliure com tots els països que ho son.