ACTUALITAT 

20-05-2009

Amb Reagrupament . Cat  de Carretero ens arriba una al.lenada d´aire fresc i renovat .

L´ iniciativa  es bona . Cal continuar amb força . Ja va essent l´hora que algú aglutini el sector important de catalans que cal fer-ho fàcil . Cal parlar d´ independència  i oblidar diferencies .   L´ exemple del Barça l´ hem de passar a la política .

Tots som socis del Barça i ningú pregunta si un es de dretes o d´esquerres  o si es mes ric un que l´altre . Al camp tots animem un equip pel que representa i tots units fem força . Ja era hora que tinguem una persona que igual que en Ramon Trias Fargas digui les coses clares i contundents . Anem a treballar per assolir  l' independència  perquè ens la  mereixem , i perquè es possible pacíficament i ràpidament . 

 

 


30-04-2007

En Maragall ha dit a Itàlia una veritat.

Perquè s'ha de criminalitzar algú per dir el que pensa?

Una vegada que en Pascual Maragall parla amb el Cor tothom el critica?

Perquè tant cinisme?


07-05-2007

Eleccions a França:

Ha França ha guanyat el continuisme, però perquè ?

Doncs perquè uns quants partits de centre - dreta i potser un xic progressistes s 'han ajuntant.

La Royal no ha sabut convèncer Bayrou per ajuntar-se entre el centre i l'esquerra per formar un bloc fort progressista.

Conclusió:  "La unió fa la força"

Podrien governar bé sense lluites internes?

Doncs és com el tripartit a Catalunya.

Aquí, si no fos pel tema identitari i perquè tenim pendent la independència, no estaria malament.


07-05-2007

Eleccions a Escòcia

Èxit dels independentistes, hem de celebrar com nostre que hagin guanyat les eleccions. El primer que faran, han dit, és convocar un referèndum per assolir l'any 2010 la Independència.

Per la via pacífica, amb democràcia, sense violència verbal. Cal reconèixer que la cultura es un grau i si tot va bé tindran la Independència sense fanatismes ni trepitjant a ningú.

Com podem apreciar, no els serà fàcil, però la tendència sempre és la llibertat total de les cultures que ho desitgin.

Cal realment ser molt optimistes posteriorment de veure que desprès de segles d'influència a Escòcia de l'imperi Anglès, amb la llengua mes forta del món, els Escocesos han pogut primer resistir, desprès organitzar-se, unir-se i finalment reeixir i convèncer a la població per triomfar.

Hem de constatar però, que també, com aquí que els altres forts, els conservadors i els pro-unionistes amb gran Bretanya tenen una presència important al Parlament escocès, però això és lògic, normal i evident tenint en compte que hi han molts interessos anglesos a Escòcia de fa segles i que molta gent esta acostumada a lo habitual que és ser Britànics.

El que cal fer és amb comprensió i diàleg, anar-los convencent de que no ha de ser negatiu i que no és per perjudicar ningú, sinó que es per funcionar millor i amb mes justícia.


 22-04-2010

Ja s’ estan produint esdeveniments importants.

El denigrant tema de l’ estatut ens fa posar la cara vermella de vergonya.

Però com que als que hem viscut el període trist i negre de la Dictadura no ens resta veure mes que aconseguir per via pacifica l‘ independència.

Ja hem tingut prous mostres evidents que els que fallen son els de casa.

El mon ens diu que si no som independents es perquè no volem o no sabem portar-ho amb seny, el famós seny Català que no ens ha valgut de res.  Ans al  contrari ens ha fet plenament ineficaços en moments de franca facilitat per explicar clarament com i perquè volem ser independents d’ Espanya sense provocar confrontacions de cap mena.

Nosaltres desitgem llarga vida i prospera als Espanyols però com a bons veïns.

Els anys passen i tot va arribant, tot i que al meu parer massa lentament.

Primer va ser sortit de la Dictadura, desprès potenciar  el sentit i l’orgull de ser Català i ara toca ja, anar directes a l’ independència de Catalunya.

Jo que he estat sempre atent als moviments diaris, crec que arriba el moment de REAGRUPAMENT, amb en Carretero.

Cal que afegeixi però, que amb l’ intenció de incloure  tots els homes i dones que tenen clar l’ idea principal, deixant de banda conceptes i detalls que son evidentment secundaris, no podem tancar la porta a ningú que defensi aquest concepte.

I entre molts que ja hi som (Jo Mateix, en soc militant) tenim a en Joan Laporta, del qual vull fer un comentari curt.

Desprès de veure el seu tarannà com a president del Barça, cal felicitar-lo d’ una manera contundent i inequívoca. Si tenim la sort que finalment s’integri a Reagrupament, serà molt important l’ efecte positiu cara al èxit final en les eleccions.

Jo que soc soci del Barça, he de dir que el que ell ha aconseguit té un mèrit descomunal, que poca gent agraeix. Èxit esportiu, èxit Econòmic, i sobre tot èxit de país. Mai cap president ha estat tant criticat(i això es bó) pels antibarcelonistes i anticatalanistes. En Francés diríem en una paraula.

¡ CHAPEAU LAPORTA ¡