Fem una mirada al panorama físic dels països del mon en el darrer segle i veurem nítidament que la tendència sempre deriva cap al naixement de nous països.

Marcant estadística, sempre les nacions i estats petits son mes humans, mes dignes i mes estructurats.

No passaré llista dels mes de 60 nous països que s' han independitzat fins el dia d' avui, però si que ens podem fixar en que tots els grans estats estan fent figa. Parlem de la URSS., massa gran i s' han dividit en països mes petits i que funcionen molt millor.

L' Àfrica, qui s' imagina tot el continent només dirigit per un sol país? La Índia. Heu estat viatjant pel territori Indi?. Abans Pakistan era Índia i altres països que ara son independents, però es que avui mateix es parlen mes de 20 llengües i 300 dialectes i ¡¡Atenció!! l 'estadística: només un 40% de persones parlen la llengua oficial de la Índia i només un 20% parlen l' angles, i no es pot controlar de cap manera l equilibri social ni cultural de totes les diferencies de costums que de moment mes o menys hi conviuen. El futur serà mes fraccionament encara.

Al Brasil també hi ha el mateix problema, massa gran, i les diferencies socials son cada dia mes grans. El desordre es inparable.

En tots aquest casos, sempre trobem cada dia mes pobres i mes misèria.

Per contrast, sempre que parlem de països mes petits, veiem mes ordre, mes igualtat, mes control mes netedat i un nivell econòmic alt.

Suïssa, Suècia, Andorra, Leinschestein, Holanda, Bèlgica, per exemple d' Europa per no citar molts petits països de la resta del mon.

I una altre dada, aquesta molt positiva i important es que tots el nous països (la Majoria) han nascut sense violència, amb diàleg, amb comprensió, amb fins i tot amistat. Sense traumes.

I ara mateix, tenim Escòcia que vota per saber si volen l' independència del Regne Unit.

Serà Instructiu seguir l' evolució d 'aquest país per començar a treballar nosaltres els Catalans per aconseguir-la també sense fanatismes i amb convicció.

En qualsevol cas, tot dependrà de nosaltres ser independents o no, es responsabilitat dels catalans. No donem cap excusa mes, ni parlem dels Espanyols e Immigrants que viuen a Catalunya, ells no son cap impediment per canviar el destí desitjat ni en son responsables.

Precisament els hem de tractar amb respecte i educació tal i com es mereix tot ésser humà.

06-05-2007

Els que heu tingut la paciència de llegir tot el programa I.C.I., haureu comprovat que es un programa Obert, s' ha fet amb anys i crec que s 'haurà d 'anar enriquint amb les vostres idees i aportacions.

Ara mateix en el dia d 'avui, hem de fer una estadística de les primeres reaccions produïdes.

Aquesta estadística d' avui, anirà variant segons les referències que ens arribin i per altre banda, amb les sensacions detectades a peu de carrer.

Cal confirmar que els Catalans en general estem be, a banda dels problemes quotidians, políticament trobem Catalans que no avancen amb el parlar millor la pròpia llengua. En general parlem bastant malament.

De vegades ens sorprèn que moltes persones no Catalanes de naixement el parlen millor, fins i tot estrangers no espanyols.

Cal doncs fer un esforç per concienciar-nos de millorar.

10-05-2007

Fem un ràpida enquesta inofensiva a gent d' altres països referent al fet de participar en política i en eleccions o en activitats socials semipolítiques i hem tingut la sorpresa de comparar-ho amb Catalunya.

Realment hi ha un percentatge d 'un 30% que passen de tot.

Com si no existís. Segment de població que no participa en res.

L' explicació es mes o menys valida. No tenen ànims, in interès, ni creuen que la seva opinió faci canviar alguna cosa. Amb una frase molt antiga que encara es vigent podem definir aquesta corrent.

"No t' emmerdis que no canviaràs el mon"

"I També perquè tenen greus problemes personals "

15-05-2007

El Futbol es un petit mon on podem ficar l 'ull per observar com funciona l 'aspecte participatiu.

El Barça, un club important, amb una massa social impressionant. El camp ple o gairebé ple cada diumenge. Tot correcta. Però  ¡ Ai las!

Quan hi ha eleccions o assemblea de compromissaris que passa?

• De 800 Compromissaris citats només hi van 200
• De 90.000 socis amb dret  a vot, només van a votar 40.000 / 50.000.

Quina explicació hi ha?

Doncs que al soci tant li dona qui serà president i que decidiran a l' assemblea.

Vol dir això que no hi ha interès? ¡NO! a la final de Paris volien anar 70.000 socis i no van poder.

Conclusió: una gran majoria confia en una minoria entesa que està atenta i participa per ella.