| 8.- COMPARACIÓ I BALANÇ DE LA POLÍTICA SEGUIDA FINS ARA DURANT SEGLES. |
|
Certament deixa bastant a desitjar la política seguida fins ara per part d'alguns estaments militars i civils. No volem fer un seguiment cronològic – històric dels fets, per això tenim veritables historiadors de Catalunya amb els seus llibres editats, que francament, mereixen el reconeixement social que encara no se'ls hi ha donat. A això també‚ ens dedicarem en el transcurs del viatge cap a la independència. Volem tanmateix, fer unes observacions molt puntuals dels passos que es van donar en el seu dia i que, per observació històrica, per tan fàcil, es podrà apreciar que hi ha hagut sempre, i des l'inici, un greu error que desprès s'ha pagat molt car, tant en vides humanes com en endarreriment social i econòmic. La idea de l'Espanya unida per la força de les armes, traint els pactes de federació entre els regnes d'Aragó i Castella, fou d'uns pocs. Cap idea és perfecta, però molt menys quan és injusta. Van voler imposar les seves idees per la força i la destrucció tal i com varen fer a Amèrica i ja s’ha vist el que ha succeït. S’ha perdut el que hagués sigut l’ unió d’estats llatí- americans per voluntat pròpia de tots els integrants. Fins i tot s’ha anat perdent la llengua Castellana progressivament com per exemple a Filipinas, on ja només es parla l’anglès, i això arribarà a tota la resta de països del mon de parla Castellana. No han sabut conservar i millorar les relacions amb tots aquells països conquerits per la força. Aquell grup va aconseguir convèncer el poder reial; que ja sabem el mal que ha fet per deixar-se orientar; la majoria de vegades malament, i en benefici d'uns pocs. Tots sabem que a la Península hi han diferents cultures i llengües, i abans també‚ ho sabien, però no va valdré, i aquella decisió del "Conde Duque de Olivares", no ho oblidem, - un home amb l'ajut d'uns pocs -, d'influir en el rei; va executar-se, militarment com ho fan tots els exèrcits "A la Orden"; i així ha anat seguint. També als soldats hitlerians sobrevivents de la Guerra que se'ls hi pregunta per que feien el que van fer, responen que obeïen ordres i no podien fer res més, sinó, els afusellaven, i nosaltres ho creiem. Volem fer constància amb això, que no ens hem d'equivocar, perquè mai no ha estat el poble, l'home del carrer, la persona normal, la que ha anat concretament contra ningú. Per tant, el que s¡ que hi ha hagut, es una mala informació o base de calumnies i d'estratègies contra altres cultures, per provocar aldarulls il•lògics, sempre amb el benefici d'uns pocs i contra el benestar de la majoria. L'error ha estat creure que la idea de l'imperialisme uniformador era la única idea per la construcció d'un país, una nació o un estat. Han hagut de passar segles i veure l'experiència d'altres imperis que han caigut, per comprovar que el respecte per les cultures no és senyal de debilitat, ans al contrari, és signe de grandesa, i curiosament, aquesta grandesa donant llibertat sense sang, a tots els pobles, els donarà a la llarga un potencial econòmic, cultural i històric inqüestionable. Dèiem que ha estat MOLT CLAR el creure que els qui parlaven d'una Espanya i una llengua feien molt més mal al país que els que no veien aquesta idea d'aquesta manera. El cert és que, arribant a l'actualitat, ens n'adonem que tot poder sense control es corromp, i sempre es lliura als interessos d'uns pocs, en contra dels interessos de tots. Els catalans, actualment, denunciem que tot el que cada poble ha pagat al poder central s'ha perdut llastimosament sense ésser ben invertit; ja en època franquista els mateixos components del govern comentaven a espatlles del dictador - que sort que moriria aviat -, perquè sinó el país aniria a la misèria i al caos, i per tant, a una altra guerra civil d'escala social. En morir el dictador, es varen fer uns passos a tota velocitat, uns canvis històrics imprescindibles i així es va aturar un veritable problema general. Els propers anys són d'una importància veritable. No podem caure en el parany de creure en la tranquil•litat que hi ha al país. No és el símbol del conformisme. No podem creure que ja hem evolucionat, perquè desprès si ho hem de fer a corre-cuita serà mal fet i precipitat. Per tant, el nostre país espera, el pas final cap a la independència, perquè és una necessitat històrica. Tan històrica com que el Barça guanyes la Copa d'Europa i dues Lligues seguides. Però no es això el que ens dóna il•lusió, el que certament ens dóna l'esperança de veure aviat la nostra nació lliure és que tota Espanya, des de tots els racons, la gent del carrer, la majoria de persones no influenciades i pervertides, la gent sana, veuen que el canvi és el que Catalunya demana; que la independència de Catalunya no vol dir la misèria dels altres, saben que, amb una Catalunya forta, la resta de regions i comunitats en sortiran beneficiades. Si Catalunya en guanya 10, n'invertirà 5 directament, i no de la manera que ha estat succeint durant segles; hem vist que, durant anys, tots els pobles s'han anat empobrint, però la desgracia és que Catalunya també s'ha empobrit. Els únics que han sortit guanyant són aquells pocs, i que encara volen seguir amb la mentida uniformista però en bé de ningú sinó d’ells. |